En contra de participar

4/2/2009  SET X SET

En contra de participar

JULI CAPELLA

Ara es parla molt de participació ciutadana, però de manera confusa i a vegades demagògica. No és participar que et convoquin a una votació on no- més puguis escollir entre sí i no. No és participar que en aquesta convocatòria ja s’hagi pres una decisió prèvia per part del convocant: d’això se’n diu plebiscit. No té sentit opinar, si et consulten temes tècnics complexos, en què es requereix una preparació espe- cífica. Això és populisme barat. No és participar haver d’opinar de tot el que passa: això és marejar la perdiu o no tenir criteri. No és participar que rebis una carta molt amable on ofereixen un e-mail per “participar lliurement enviant les teves idees”. Això només és un truc per estalviar esforç a aconseguir-les. No és participar convocar els afectats d’alguna cosa per explicar-los decisions que els concerneixen: això és informar, que també s’ha de fer, per cert. No és participar que et convoqui un polític a un dinar de feina per arribar tard a les postres i que a sobre et deixi anar el seu discurs. No és participar fer una concessió a l’associació de torn perquè deixi de donar la tabarra i no munti un mullader.
Participar, en una democràcia avançada, és, sobretot, entrar a debatre els assumptes, sense parti pris, amb esforç i amb la infraestructura necessària. De moment, només assistim a l’ús del verb participar, però no el conjuguem. Sembla que només serveixi per després poder dir: “¡Ah!, com que els ciutadans ja van participar, ara que no es queixin”. La setmana passada vaig argumentar en favor de la participació, però no per aquest succedani per legitimar decisions del poder i fer callar la discrepància. Això és el que ja tenim.