La participació

28/1/2009  SET X SET

A favor de participar

JULI CAPELLA

Diem que vivim en democràcia, el govern del poble. Però això no és gaire cert. Els polítics han segrestat la representativitat que els deleguem. Ens demanen el vot una vegada cada quatre anys, però després semblen desinteressar-se de nosaltres fins a la nova contesa electoral: vota’m i calla. Votar és participar, és veritat, i votar cada quatre anys és participar cada quatre anys. Molt exigu, ¿oi? Entremig de les eleccions seria possible i desitjable disposar d’altres mitjans de participació. Accions que desenvolupessin una democràcia participativa, no només representativa. Però obrir un debat social sempre pertorba i inquieta els polítics. Per això solen dir que la gent només sap queixar-se. Possiblement és l’únic que els queda. De participar només se n’aprèn participant, i això costa esforç. A més, promoure la participació requereix instruments i pressupostos.
La participació ajuda a acostar el Govern al ciutadà. A la vegada que ens responsabilitza a tots en la presa de decisions. Ja no cola passar-li tot el marró al polític de torn. Després de molts anys de pseudodemocràcia després del negre franquisme –on, és veritat, les decisions es prenien més de pressa–, ha arribat el moment de fer un pas. Hem madurat i estem preparats per implicar- nos més directament en la gestió col·lectiva. És qüestió de qualitat democràtica, de sentiment personal d’implicació en els assumptes comuns. No volem continuar sent mers espectadors de la nostra vida, sinó protagonistes, amb un paper rellevant en el guió. Cada dia, no cada quatre anys.
Dimecres que ve explicaré per què estic en contra de la participació.