Articles

“Si no preguntes et respondrà la Coca-cola”

L’educador Jaume Funes alerta que si no s’ensenya els joves a pensar es creen conflictes de convivència.

Podeu veure l’article sencer al següent enllaç:

http://www.regio7.cat/manresa/2017/05/22/no-preguntes-et-respondra-coca/415854.html


13 June 2017   1 comentari

Creixement de les organitzacions sense ànim de lucre

Varis autors i autores reflexionen sobre el creixement de les organitzacions sense ànim de lucre i sobre la seva relació amb les administracions públiques, les empreses i les polítiques socials. Aquestes reflexions apareixen a la nova publicació sobre la transformació de les entitats socials. Podeu trobar la informació a l’adreça següent:

http://xarxanet.org/comunitari/noticies/nova-publicacio-sobre-la-transformacio-de-les-entitats-socials-europa

2 February 2016   Cap comentari

article publicat al dBalears 25/06/09 en vers el tercer sector

Ara | Horitzons

Tercer sector: servei social o recurs barat?

El passat 10 de juny, representants de les més de quaranta entitats sense ànim de lucre de les Illes Balears que es dediquen a l’acció social han fet públics els greus problemes financers que pateixen, i que es resumeixen en un deute acumulat de les administracions públiques superior als deu milions d’euros. El mateix dia es van reunir amb el president del Govern, Francesc

Miquel Àngel Maria | 25/06/2009 | Vistes: 221

 No es tracta d’un problema nou, ni del Govern actual. El retard en els pagaments a les entitats socials per part de les administracions públiques és una dinàmica que s’arrossega des de fa anys. Els responsables de les entitats n’estan cansats, i exigeixen solucions. El mes de juliol de 2008, la Mesa del tercer sector de les Balears va mantenir una reunió amb el president Francesc Antich per exigir-li un pla de suport i l’equiparació pressupostària amb altres sectors, com l’industrial o el de serveis, així com també més visibilitat i reconeixement per les activitats que desenvolupen, moltes de les quals són responsabilitat de l’Administració. Un any més tard, i davant l’increment del deute, les entitats insisteixen en aquestes reivindicacions. Per a Miquel Puigròs, de la Xarxa d’economia solidària i alternativa (REAS), calen solucions per rompre aquesta dinàmica i evitar que es repeteixi. Antich es remet a la nova llei de serveis socials, aprovada pel parlament dia 2 de juny, i al pla estratègic que s’ha d’elaborar en un termini de devuit mesos és de l’aprovació de la llei.

S’ha de reconèixer la feina

Però més enllà d’aquest problema, gens anecdòtic, ja que afecta la solvència de les entitats i les obliga a suportar una enorme càrrega financera, el tercer sector pretén que es reconegui la tasca social que duu a terme. No volen ser l’excusa fàcil per tal que les administracions públiques contractin serveis a baix preu. Es neguen a ser empreses de treball temporal al servei de les administracions. Per responsabilitat i per principis, no volen tenir personal contractat en condicions precàries, i denuncien l’abisme salarial existent entre els tècnics de les administracions i aquells que fan una feina igual o semblant en el tercer sector.

Un espai propi
D’altra banda, aquestes entitats defensen un espai propi, distint de l’empresa pivada i del sector públic. Recorden que els treballadors d’aquesta àrea són persones especialment motivades i amb un alt component de vocació i compromís personal. I consideren que no ha de ser tractat per les administracions com una ganga, sinó com una oportunitat de servir millor els ciutadans. Les entitats del tercer sector, com qualsevol empresa, també tenen fronts oberts de discussió i negociació amb els seus treballadors per la millora de les seves condicions laborals.

Això no obstant, la crítica a les administracions públiques, tant per la utilització de les entitats socials com un recurs barat, com pel problema del deute acumulat, uneix directius i treballadors en una reivindicació compartida.
Arran de la notícia publicada per dBalears sobre la roda de premsa en què les entitats que es dediquen a acció social exposaren la seva problemàtica, un treballador d’una entitat ha escrit el següent comentari a dBalears digital (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/les-administracions-deuen-10-milions-a-la-xarxa-social.html): “A què esperen les institucions per pagar els deutes que tenen? La majoria d’aquestes entitats, a part de ser unitats financeres de l’Administració, són les que solucionen problemes de tipus social a les institucions”.

12 October 2009   Cap comentari

En contra de participar

 

 

 

4/2/2009  SET X SET

En contra de participar

JULI CAPELLA

Ara es parla molt de participació ciutadana, però de manera confusa i a vegades demagògica. No és participar que et convoquin a una votació on no- més puguis escollir entre i no. No és participar que en aquesta convocatòria ja s’hagi pres una decisió prèvia per part del convocant: d’això se’n diu plebiscit. No té sentit opinar, si et consulten temes tècnics complexos, en què es requereix una preparació espe- cífica. Això és populisme barat. No és participar haver d’opinar de tot el que passa: això és marejar la perdiu o no tenir criteri. No és participar que rebis una carta molt amable on ofereixen un e-mail per “participar lliurement enviant les teves idees”. Això només és un truc per estalviar esforç a aconseguir-les. No és participar convocar els afectats d’alguna cosa per explicar-los decisions que els concerneixen: això és informar, que també s’ha de fer, per cert. No és participar que et convoqui un polític a un dinar de feina per arribar tard a les postres i que a sobre et deixi anar el seu discurs. No és participar fer una concessió a l’associació de torn perquè deixi de donar la tabarra i no munti un mullader.
Participar, en una democràcia avançada, és, sobretot, entrar a debatre els assumptes, sense parti pris, amb esforç i amb la infraestructura necessària. De moment, només assistim a l’ús del verb participar, però no el conjuguem. Sembla que només serveixi per després poder dir: “¡Ah!, com que els ciutadans ja van participar, ara que no es queixin”. La setmana passada vaig argumentar en favor de la participació, però no per aquest succedani per legitimar decisions del poder i fer callar la discrepància. Això és el que ja tenim.

 

5 February 2009   1 comentari

La participació

 

 

 

 

28/1/2009  SET X SET

A favor de participar

JULI CAPELLA

Diem que vivim en democràcia, el govern del poble. Però això no és gaire cert. Els polítics han segrestat la representativitat que els deleguem. Ens demanen el vot una vegada cada quatre anys, però després semblen desinteressar-se de nosaltres fins a la nova contesa electoral: vota’m i calla. Votar és participar, és veritat, i votar cada quatre anys és participar cada quatre anys. Molt exigu, ¿oi? Entremig de les eleccions seria possible i desitjable disposar d’altres mitjans de participació. Accions que desenvolupessin una democràcia participativa, no només representativa. Però obrir un debat social sempre pertorba i inquieta els polítics. Per això solen dir que la gent només sap queixar-se. Possiblement és l’únic que els queda. De participar només se n’aprèn participant, i això costa esforç. A més, promoure la participació requereix instruments i pressupostos.
La participació ajuda a acostar el Govern al ciutadà. A la vegada que ens responsabilitza a tots en la presa de decisions. Ja no cola passar-li tot el marró al polític de torn. Després de molts anys de pseudodemocràcia després del negre franquisme –on, és veritat, les decisions es prenien més de pressa–, ha arribat el moment de fer un pas. Hem madurat i estem preparats per implicar- nos més directament en la gestió col·lectiva. És qüestió de qualitat democràtica, de sentiment personal d’implicació en els assumptes comuns. No volem continuar sent mers espectadors de la nostra vida, sinó protagonistes, amb un paper rellevant en el guió. Cada dia, no cada quatre anys.
Dimecres que ve explicaré per què estic en contra de la participació.

 

5 February 2009   Cap comentari